La intel·ligència emocional és vital. Aprendre a reconèixer les nostres emocions és la clau per no deixar que ens dominin.
L’alegria, la tristesa, la ràbia, la por,… són emocions que quan es reconeixen i s’entenen es poden processar evitant que ens desbordin.
Si no hi ha el factor emocional, no hi ha educació. I si no hi ha el racional, tampoc. L’aprenentatge és una unitat entre emoció i cognició. Durant molts anys s’ha posat l’accent només en la part racional i s’ha oblidat l’altra. Però no oblidem una cosa: els nens venen a l’escola per fer una sèrie d’aprenentatges, i perquè puguin fer-los han de ser escoltats.
Al Pitus fomentem l’escolta empàtica (basada en reconèixer les emocions, etiquetar-les i valorar-les), ja que permet els infants entendre’s millor i entendre també a l’altre.
“La Mama està trista i enfadada perquè he dormit molt malament perquè l’Àgueda té mocs i no m’ha deixat dormir.”
Elna Portell Teixidor, Espígols 18-19.
“Estic content perquè he anat al CosmoCaixa i he vist animals.”
Bruno Machado González, Espígols 18-19.