Dedicar temps a OBSERVAR NO ÉS PERDRE EL TEMPS!

Fa uns anys que procurem que l’observació dels infants a l’exterior sigui la nostra activitat principal. Sovint és molt complicat, però estem compromesos i cada dia hi dediquem una estona. Ens vam adonar que, quan estavem amb els infants, al principi de començar a treballar, interveníemmassa, parlàvem massa, jugàvem massa, interrompíem massa, dirigíem massa… Massa per al nostre gust, que quedi clar que no fem judicis.

En la nostra feina és força complex veure quan i com hem de jugar amb ells i quan és millor que els deixem fer sols. Requereix molta autoavaluació, atenció i cura.

De vegades quan els adults juguem amb els infants en modifiquem, sense adonar-nos-en, les seves conductes. Potser en un moment on ells endreçarien les peces de fusta per alçada, nosaltres comencem a fer una pila ben alta. A ells els fascinarà i voldran jugar al mateix que juguem nosaltres, però no ens estarem adonant que, potser, si l’haguéssim deixat fer hagués descobert per ell mateix la diferència d’alçada de les peces, hagués descobert una altra propietat dels objectes que fins ara desconeixia, hagués estat mesurant per si mateix…

Dedicar temps a observar no és perdre temps. És dedicar una mirada individual a cada infant, és detectar el moment evolutiu en que està, és pensar quins materials li podrem oferir per consolidar aquesta etapa en la qual es troba, és donar-li l’oportunitat que descobreixi per ell mateix, és confiar en ell, és adonar-nos que està creixent a cada segon i que estem formant part d’aquest creixement.

I quants dels que sou pares i mares voldríeu estar observant per un foradet tot el que fan els vostres petits a l’escola? Com us entenc!! És que observar ens dóna tantes pistes!!!
Observeu-los i no interveniu tant 🙏🏻!
#reflexionsperalasetmana #nointervenció #joclliure #observemelsinfants