Pensem-hi

Malauradament, encara avui, les teories i experiències de Froebel i Montessori, referides als patis com espais naturals a l’aire lliure, poden semblar a moltes escoles absolutament innovadores, al #Pitus NO. Al Pitus el pati pren una gran rellevància educativa com entorn de joc on entendre l’espai i la seva relació i on estimular i afavorir els aprenentatges! Pitus, what else!

"Nens constructors, fascinants, nens divertits, nens que sempre val la pena observar i escoltar, no per deure vocacional, o afecte, sinó per interès, curiositat, passió, diversió perquè és interessant descobrir què fa un nen davant d’un forat, d'una paret o davant d’un mirall".

 

Susanna Mantovani.

Ja molt a l’inici de la pandèmia vaig expressar les meves pors i inquietuds sobre els efectes del covid i les seva normativa en la petita infància; rentar-nos les manetes tan sovint, prendre la temperatura abans d’entrar a l’escola, la distància social, els grups bombolla… i… malauradament el joc dels infants ha quedat marcat per aquella normativa tan restrictiva perquè sovint juguen a prendre’s la temperatura i, ara, (👀!) que ja ens podem barrejar a l’exterior, els infants dels diferents grups bombolla, SÍ, comparteixen espai exterior però NO interactúen entre ells 😢, les relacions segueixen sent les del grup-bombolla…

Un concepte que cal tenir en compte en l’educació dels infants. La creativitat, el mirar els problemes des de diferents punts de vista, sense límits, ens obra les portes a resoldre els problemes sense esquemes preestablerts (com aquí, en comptes de tirar els cotxes que seria el joc preestablert, tira pom-poms. Van més ràpid? Van més a poc a poc?).