Conversa

Educació emocional, una manera de viure… Escolta activa? Quan parlem de l’escolta activa sempre dic que no passa només per les orelles, escoltar i les paraules. Cal estar present, atent als ulls, als gestos, als moviments que acompanyen el moment de comunicació, etc. És una intenció voluntària on l’empatia té un rol important. Escoltar per entendre l’altre no sempre és fàcil. La pràctica ens ajudarà a millorar dia a dia. Té a veure amb l’assertivitat i és especialment important amb els infants més petits que no sempre tenen el vocabulari ni les estratègies de comunicació prou madures per a dir-nos allò que volen, desitgen, els preocupa o passa…

La conversa és un dels grans puntals –no l’únic, és clar- del nostre dia a dia al Pitus 💜. És l’espai en què des del llenguatge –vehiculat pel cos, per la presència, pel gest i l’expressió- l’infant coneix, problematitza, pensa el món i, sobretot, el seu lloc en el món en diàleg amb els altres i davant d’un adult de referència –el mestre.

L’alegria, la tristesa, la ràbia, la por… són emocions que, quan es reconeixen i s’entenen, es poden processar evitant que ens desbordin. Si no hi ha el factor emocional, no hi ha educació. I si no hi ha el racional, tampoc. L’aprenentatge és una unitat entre emoció i cognició. Durant molts anys s’ha posat l’accent només en la part racional i s’ha oblidat l’altra. Però no oblidem una cosa: els infants venen a l’escola per fer una sèrie d’aprenentatges i perquè puguin fer-los han de ser ESCOLTATS 🦻.