reflexions

Un dels aspectes crucials de l’aprenentatge i, per extensió, de l’educació, és la IMITACIÓ. És la base de l’aprenentatge per observació –que implica imitar el que observem–, i té una importància cabdal en la influència que tenen els models familiars i socials sobre el comportament dels infants. Les persones som uns imitadors nats. Imitem el que veiem fer als altres, el que els sentim dir i, fins i tot, el que ens sembla no que senten 🙃.

Al Pitus donem molta importància a la natura i al nostre jardí. El nostre patí és un jardí tot envoltat de plantes i arbres fruiters que CUIDEM i MANTENIM PLEGATS durant el curs i d’aquesta manera tan sencilla inculquem el respecte per les plantes i el medi ambient 🌱🐿🦨🦡.. Els hi ensenyem que amb una mica de cura, respecte i molt d’amor la terra ens dóna coses meravelloses, com són les “floretes” o els fruits dels arbres fruiters o de l’hort que tenim a l’escola…

Un concepte que cal tenir en compte en l’educació dels infants. La creativitat, el mirar els problemes des de diferents punts de vista, sense límits, ens obra les portes a resoldre els problemes sense esquemes preestablerts (com aquí, en comptes de tirar els cotxes que seria el joc preestablert, tira pom-poms. Van més ràpid? Van més a poc a poc?).

La conversa és un dels grans puntals –no l’únic, és clar- del nostre dia a dia al Pitus 💜. És l’espai en què des del llenguatge –vehiculat pel cos, per la presència, pel gest i l’expressió- l’infant coneix, problematitza, pensa el món i, sobretot, el seu lloc en el món en diàleg amb els altres i davant d’un adult de referència –el mestre.