Educació emocional

Un dels aspectes crucials de l’aprenentatge i, per extensió, de l’educació, és la IMITACIÓ. És la base de l’aprenentatge per observació –que implica imitar el que observem–, i té una importància cabdal en la influència que tenen els models familiars i socials sobre el comportament dels infants. Les persones som uns imitadors nats. Imitem el que veiem fer als altres, el que els sentim dir i, fins i tot, el que ens sembla no que senten 🙃.

Al Pitus donem molta importància a la natura i al nostre jardí. El nostre patí és un jardí tot envoltat de plantes i arbres fruiters que CUIDEM i MANTENIM PLEGATS durant el curs i d’aquesta manera tan sencilla inculquem el respecte per les plantes i el medi ambient 🌱🐿🦨🦡.. Els hi ensenyem que amb una mica de cura, respecte i molt d’amor la terra ens dóna coses meravelloses, com són les “floretes” o els fruits dels arbres fruiters o de l’hort que tenim a l’escola…

Educació emocional, una manera de viure… Escolta activa? Quan parlem de l’escolta activa sempre dic que no passa només per les orelles, escoltar i les paraules. Cal estar present, atent als ulls, als gestos, als moviments que acompanyen el moment de comunicació, etc. És una intenció voluntària on l’empatia té un rol important. Escoltar per entendre l’altre no sempre és fàcil. La pràctica ens ajudarà a millorar dia a dia. Té a veure amb l’assertivitat i és especialment important amb els infants més petits que no sempre tenen el vocabulari ni les estratègies de comunicació prou madures per a dir-nos allò que volen, desitgen, els preocupa o passa…

Peek-a-boo is a game that helps develop OBJECT PERMANENCE, which is part of early learning. Object permanence is an understanding that objects and events continue to exist, even when they cannot directly be seen, heard, or touched. Most infants develop this concept between 6 months and a year old. If object permanence hasn’t yet developed, it will be “out of sight, out of mind” with any person or thing that is removed from the baby’s vision.

La conversa és un dels grans puntals –no l’únic, és clar- del nostre dia a dia al Pitus 💜. És l’espai en què des del llenguatge –vehiculat pel cos, per la presència, pel gest i l’expressió- l’infant coneix, problematitza, pensa el món i, sobretot, el seu lloc en el món en diàleg amb els altres i davant d’un adult de referència –el mestre.

L’alegria, la tristesa, la ràbia, la por… són emocions que, quan es reconeixen i s’entenen, es poden processar evitant que ens desbordin. Si no hi ha el factor emocional, no hi ha educació. I si no hi ha el racional, tampoc. L’aprenentatge és una unitat entre emoció i cognició. Durant molts anys s’ha posat l’accent només en la part racional i s’ha oblidat l’altra. Però no oblidem una cosa: els infants venen a l’escola per fer una sèrie d’aprenentatges i perquè puguin fer-los han de ser ESCOLTATS 🦻.